Adolescents amb el seu mòbilTemps de lectura: 2 minuts

Parlar d’adolescents i telèfons mòbils és —gairebé sempre— motiu de controvèrsia i debat. La controvèrsia es multiplica quan parlem de la presència d’aquests aparells a les aules.

Darrerament estem veient titulars com aquests:

El govern espanyol estudia prohibir els mòbils a les aules

França prohibeix els mòbils a escoles i instituts

Mòbil a l’institut. Quan i per a què?

Però, és realment el mòbil un enemic de l’aula i un focus de conflictes? O, ans al contrari, pot esdevenir un aliat? Com eduquem en l’ús responsable d’aquests aparells? Evitant-ne l’ús durant les hores lectives estem aconseguint que els nostres joves descansin de l’ús intensiu que en fan durant la resta del dia? Regulació o autoregulació? Prohibició o consens? El debat està servit.

Experiències en un sentit i un altre

Per anar fent boca, et convidem a mirar aquest debat sobre la presència de telèfons mòbils als centres educatius que van mantenir al programa “Els Matins de TV3” el Jaume Carles, director de l’Institut Ramon Turró de Malgrat de Mar, que ha prohibit l’ús dels mòbils a tot l’institut, i la Coral Regí, directora de l’Escola Virolai de Barcelona, on s’utilitzen els mòbils com a material pedagògic.

El Consell Escolar de Catalunya, a favor

L’any 2012 el Consell Escolar de Catalunya va dedicar la XXII Jornada de reflexió a l’ús de les tecnologies mòbils a l’aula. L’any 2015 va aprovar el document “Les tecnologies mòbils als centres educatius.” En aquest document es recomana als centres educatius l’adaptació a l’impacte que aquestes tecnologies han tingut a la societat i es posa èmfasi en la necessitat d’aprofitar i integrar totes les possibilitats que ofereixen al procès d’ensenyament-aprenentatge.

“El repte educatiu és aprofitar totes les possibilitats de processament i comunicació d’informació d’aquests dispositius per tal d’integrar-los amb normalitat als aprenentatges i l’activitat acadèmica”

Fins i tot afirma que la prohibició de l’ús d’aquests dispositius podria suposar la vulneració dels drets dels alumnes.

Un altre dels aspectes que destaca aquest document és la necessitat d’incorporar i de coresponsabilitzar als alumnes en el procès d’adaptació del centre i les seves dinàmiques.

“Els alumnes, com a usuaris conscients dels dispositius mòbils, han de conèixer què es pot fer i què no, desenvolupar pautes de comportament responsable, segur i legal i, si escau, donar compte de les seves accions.”

El paper de les famílies

Com en tantes altres ocasions, la implicació de les famílies és indispensable en aquest procès.

L’Ajuntament de Barcelona edità l’any 2014 la guia “Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles? Guia per a famílies.” En aquesta guia s’aborda el paper de la família en l’acompanyament dels fills i filles cap al món digital. Com en altres moments del seu desenvolupament nosaltres, com a família, hi tenim molt a dir i encara més a fer.

“Connectar-se a Internet és com conduir o sortir de nit: en la majoria d’ocasions tot acaba bé però continua sent molt arriscat.”

Sens dubte la convivència dels mòbils i els centre educatius s’ha d’abordar amb molta reflexió, educació i consens. En seguirem sentint a parlar.

Mòbils a l’aula: enemics o aliats?
Etiquetat a:            

Un pensament en “Mòbils a l’aula: enemics o aliats?

  • 23 novembre 2018 a les 07:35
    Enllaç permanent

    Un post molt encertat. Aquest és un problema nou, pel que no tenim referents propis i costa molt de gestionar. Per un costat és molt difícil impedir l’entrada a la innovació, més quan som els pares qui portem també el mòbil a tot arreu, inclos a la feina. D’altra banda, el mòbil s’ha convertit en una potentíssima eina de distracció que altera el funcionament del cervell dels nostres infants i joves, que promet immediatesa, que dóna accés a tot un món, sovint inadequat, al que ens agradaria poder donar accés progressivament segons el grau de maduració.
    En definitiva, a problemes nous, noves solucions, però haurem de fer servir vells paràmetres. I no em refereixo al càstig o la prohibició sino al sentit comú, la capacitat crítica, la negociació i el diàleg. En això sí que els podem ensenyar i segur que els ajuda a ser millors persones, amb o sense mòbil.

Els comentaris estan tancats.